dimecres, 13 de novembre de 2013

Via verda de Terres de l'Ebre


Aprofitant que teníem el regal d'una nit i esmorzar, vam decidir fer la via verda de terres de l'Ebre, en dos dies (2 i 3 de novembre), amb parada a Horta de San Joan. A l'aventura se'ns va afegir l'Ester i l'Anna.

Dissabte comencem a pedalar a l'estació de Valdealgorfa, província de Terol. Allí ja trobem un nombrós grup de terres de Barcelona que fa la ruta en 3 dies ,començant a la Puebla de Híjar.

Aquest primer tram es de pujada suau fins a l'estació de Valljunquera, on planeja una mica i baixa fins a Torre del Compte. A partir d'allí hi ha un tram d'uns 9 km, potser el més costós, però que es fa sense problemes. Després ja es tot baixada.

A l'estació de Valderrobres parem a dinar. No som els únics. Fa una bona temperatura i no passem ni fred ni calor. Ens queden una mica més de 10km per arribar a Horta. Tot i anar xino-xano, la jornada d'avui l'hem fet força ràpid.

A mesura que ens acostem a Catalunya, el paisatge va canviant poc a poc. Passem de terreny sec i matolls, a arbredes i rierols.

El diumenge es un passeig. El camí es tot de baixada, i es on es concentren la majoria dels túnels. Al balneari de la Fontcalda ens aturem. Ens remullem els peus amb l'aigua tèbia, i fem un passeig riu amunt. En el tram català hi trobem molta gent.

Continuem el camí. Aviat ja veiem l'Ebre i ja no el deixarem fins a Tortosa. Abans però, farem un parada a Xerta per prendre un refresc tranquil·lament a la plaça del poble. L'últim tram, molt planer, ens porta a acabar a l'antic pont del ferrocarril, remodelat fa uns anys. Allí dinem i donem per acabada la ruta.

Dos dies de motxilla, alforges i bicicleta, i una ruta excel·lent. Molt recomanable per fer en família.

Gorgs 2013

Com cada any no ens vam voler perdre Gorgs, la trobada internacional de barranquisme que es celebra a Catalunya. Aquest any es va tenir lloc a Tortosa, els dies 25, 26 i 27 d'octubre, amb els ports com a magnífic escenari per practicar-hi el descens de barrancs.

Divendres ja ens vam trobar tots, la Ingrid, el Ciscu, la Teresa i jo. També retrobada amb amics, companys de descens, professors, ... un ambient agradable amb olor a barranquisme.

Dissabte ens dividim en dos grups. Mentre el Ciscu va a fer el curs de grans verticals, nosaltres tres encarem rumb a Mas Barberans. L'objectiu es fer el barranc de la Selleta del Pinell. Després d'aparcar el cotxe a l’abeurador de les “carroveres”, comencem l'aproximació.

El camí no es gaire evident, anem improvisant una mica, fins que acabem trobant l'inici del barranc. El descens es força encaixonat amb dos ràpels de 24 metres com els més alts. Un barranc totalment sec i divertit.

Per la tarda ens apropem al recinte on visitem els diferents expositors i assistim a algunes xarrades. A la nit el tradicional sopar de germanor amb sorteig de regals. A mi em toca una inscripció al 9 digital i a la Ingrid una alfombreta de ratolí. Més val això que una garrotada!!!

L'endemà diumenge estem tots apuntats al curs de tècniques d'autorescat. Ens ensenyen com actuar per tal d'evitar arribar a situacions de compromís. Repàs de tècniques que ja utilitzem i com millorar-les. La pràctica en rocòdrom facilita molt l'aprenentatge.

Un cap de setmana fantàstic, com cada any. Sortim engrescats i amb algunes aventures en ment. Veurem com evoluciona el tema.

Barrancs per Ordesa

Aprofitant el pont de 4 dies de l'agost, decidim anar a la zona de Ordesa a fer alguns barrancs de la zona. Les portes del parc nacional ofereixen una bona oferta per practicar aquesta modalitat. Tot i això el temps es força insegur i veurem que ens deix fer.

Acampem a Oto amb el càmping a petar. El primer dia, aprofitant la proximitat, ens apropem fins a la zona de Bielsa per fer el Gorgol. Es un barranc curtet però que està molt freqüentat per les empreses.

Aparquem a la pista i agafem el camí que ens porta a la capçalera, a través d'una bonica fageda. Quan arribem trobem dos grups. Ens canviem ràpid i entrem, però de seguida ens adonem que hi ha més grups fent el barranc. Deu meu això és una bogeria!!! Gràcies a l'amabilitat dels guies , que ens deixen passar, aconseguim progressar mes o menys ràpid.

El barranc es molt bonic estèticament. Hi ha salts i tobogans, i el cabal d'aigua es perfecte. S'acaba amb un ràpel de 14 metres que ens deix a la pista on hem aparcat el cotxe. De tornada comença a ploure i ja no pararà fins al vespre.

L'endemà volíem fer el Sorrosal però les pluges d'ahir el fan impracticable. Així que provarem de fer el Furco que està a la sortida de Broto.

L'aproximació es curta i el descens també. Estèticament molt bonic, comença amb un ràpel de 30 metres. Algun tobogan, algun salt, i pocs ràpels conformem el barranc.

Per la tarda decidim tornar cap a casa. Les previsions de temps per demà no pinten gaire be. Ens entornem amb les ganes d'haver fet més. Encara ens queden uns quant per fer en aquesta zona. Hi tornarem.

Eslovènia

Aquest any el club va decidir anar a Eslovènia, a participar al OOCup. Famós pels seus terrenys, vam llogar una casa prop de les curses. La Teresa i jo vam decidir anar-hi un dies abans:


Dissabte 20 de juliol
Avui hem empleat el dia sencer per fer el viatge d'anada. Quasi 15 hores, però malgrat tot, arribem cap a les 21h. Ens allotgem a les afores de la capital, Ljubljana.


Diumenge i dilluns, 21 i 22 de juliol
Els dos primers dies farem barranquisme per la zona de Kobarid. Queda a unes dos hores d'on som, al costat del parc nacional del Triglav. El primer dia pugem fins a Bovec per informar-nos una mica i recollir el permís per fer el Susec. Aquest és un barranc molt freqüentat per les empreses. Te molts salts i tobogans que es poden repetir. Aprofitem el parèntesi que fan les empreses per dinar, i el realitzem totalment sols. Perfecte!!

L'endemà fem el Kozjak, on també hi trobem salts i tobogans. Es un barranc força encaixonat, amb passadissos estrets, on els rajos de sol es colen per dalt il·luminant les parets folrades de vegetació a causa de la humitat. El barranc s'acaba amb un ràpel de 15 metres on els turistes hi arriben mitjançant passarel·les. En definitiva, un barranc imprescindible.

Després dels descensos ens apropem a Kobarid a refrescar-nos una mica. Allí descobrim la Radler, una barreja de cervesa i suc de raïm. Al igual que el Kozjac, imprescindible!!


Dimarts 23 de juliol
Avui toca descans i farem una mica de turisme. Pel matí visitem les coves de Škocjan. Patrimoni mundial de la UNESCO. Les seves cavitats son d'allò més espectaculars. El riu Reka hi passa per dins deixant galeries immenses de més de 100 metres d'alt. Res a veure amb el que havia vist fins ara.

Després ens arribem a la costa. Donem una ullada a les peculiars salines de Sečovlje. Estan ficades dins del mar i es recull la sal de manera tradicional. A pocs kilòmetres trobem Piran, una petita població tocant al mar, i que passejant pels seus carrers, recorda molt a Cadaqués.

Per la tarda tornem a Ljubljana, i al vespre quedem per sopar amb la Judit i la Loli, del club, que també han vingut uns dies abans de vacances.



Dimecres 24 de juliol
Avui provarem els mapes que m'ha fet arribar la organització. Estan a a la zona de Lokve on aquests dies es disputa la Bubo Cup. Amb ganes de fa dies de trepitjar els terrenys, no deceben gens i fan honor a la seva reputació. Amb la Teresa ens marquem uns quants punts i recorrem els mapes. No sempre es te la oportunitat de córrer en terrenys d'aquest estil.

Un cop acabat l'entrenament ens apropem a Vipava. Allí dinem en un raconet força bonic, on el cambrer ens comenta que ha estat per Espanya, visitant varis llocs. El seu castellà es força entenedor. Després fem un gelat i una petita migdiada al parc del poble.

A la tarda tornem a Ljubljana per visitar el castell. La veritat es que tot l'entorn que l'envolta es estupendu. Aquests Eslovens ho tenen molt ben endreçat!! Al vespre passegem i sopem al centre. L'ambient és magnífic amb petits concerts a l'aire lliure.


Dijous 25 de juliol
Pel matí deixem Ljubljana i ens desplacem a Bohinjska Bistrica, centre de competició del OOCup d'enguany. Pel matí recollim els dorsals, la documentació, i el mapa d'entrenament que ha preparat la organització per avui. El terreny no s'assembla en res al que trobarem els pròxims dies.
Després de fer l'entrenament i de dinar, ens apropem a la casa on estarem els pròxims 6 dies, amb tota la gent del club. Jacuzzi, spa, nit de terror, ... Molt bon ambient!!!



26, 27, 28, 29 i 30 de juliol

Durant els dies de competició, al matí ens desplacem a la zona de competició. Els terrenys son espectaculars. Hem recorden en part al WOC de fa dos anys.
Per les tardes aprofitem per fer relax i una mica de Turisme. Els llacs de Bohinj i Bled on prenem el sol i ens banyem. Una excursió pel congost de Soteska Vintgar.

Dimecres 31 de juliol
Avui emprenem el camí de tornada. Aquest cop però el farem en dos dies. Al matí aprofitem per visitar Venècia. Llocs emblemàtics, passejar pels carrerons, travessar canals estrets. Sens dubte s'ha de visitar. Per la tarda continuem el viatge fins a Marsella on farem nit.


Dijous 1 d'agost
Ens llevem i pugem fins a la basílica de Notre-dame de la Garde. Des d'allí es te una magnifica vista de la ciutat on destaca el seu port esportiu. També es veu l'arxipèlag de Frioul, un grup de 4 illes a uns 4 km de la costa.

Ja ens queden poques hores de viatge. L'aventura s'acaba. Em descobert un país petit, però que te de tot. Ple de poblets i de racons preciosos. Boscos magnífics i llacs de contes de fades.... a mi m'agradaria tornar-hi. Ja veurem.

dimecres, 7 d’agost de 2013

Ruta dels estanys amagats


Aquest any hem decidit fer una ruta de varis dies caminant. La porta del cel, carros de foc, estels del sud son algunes de les rutes fetes en anys anteriors. Enguany li va tocar als estanys amagats, emmarcada a la comarca de la Cerdanya.

Caminar tants dies carregant la motxilla, la veritat es que se'm fa pesat, però després del parèntesi de l'any passat, vaig decidir aventurar-me en aquest nou repte.

La història comença avui, divendres 28 de juny. El Nacho, l'Alba i el Josep Lluís ens passen a buscar per casa nostra. Carreguem el cotxe amb les motxilles i emprenem el viatge. Tres hores ens separen del refugi de cap de rec, on passarem la nit. Allí ens esperen el José Luís i la Leo. Després d'unes bromes amb el guarda i un bon sopar, anem a dormir.


Dia 1 – Refugi de cap de rec – Refugi de cal Pere Isidro 

El dia s'ha aixecat perfecte. A primera hora fa una mica de fresqueta, però de seguida s'imposa la calor. Passem pels poblets de Viliella i Coborriu de la Llosa, i ens entretenim més al Molí del Salt, amb el seu enorme salt d'aigua.

Dinem a la derruïda ermita de Santa Anna i continuem la marxa cap a Talltendre on farem nit. Abans però, ens trobem a dos braus barallant-se i picant de cap, just al mig del camí per on hem de passar. No se ve be que es juguen però per si de cas passem rapidet, no fos cas que rebéssim.

Arribem al refugi i el guarda ens rep amb tots els honors. Primer els gossos, després la família, i per ultim el sopar. Renoi quines llonganisses!!!


Dia 2 - Refugi de cal Pere Isidro – Refugi de Malniu

Avui fa més calor que ahir. L'etapa es curta i aprofitem de sortir ben d'hora per agafar la menor xafogor possible. De seguida ens plantem a Éller i amb quatre passes més a Meranges. Parem a fer una cerveseta. Aquí està ple de gossos tombant pel carrer i un d'ells ens acompanyarà en la pujada al refugi de Malniu.

La pujada es fa llarga i la calor es intensa. Una manada de cavalls ens rep al apropar-nos al refugi. Es deixen tocar. Son uns animals magnífics. També veiem fites dels circuits permanents d'orientació. Quins records de la Copa Catalana de l'any passat i quins terrenys!!

El sopar es entretingut i no parem de riure. Fins i tot a una parella d'holandesos que seuen al nostre costat se'ls hi encomana el riure. Ens la bufa tot i no ens apreta res!!!


Dia 3 - Refugi de Malniu – Refugi de l'Illa

Avui ens espera l'etapa més llarga. El cel està llis i la temperatura es més agradable que els dies passats. De camí ens trobem alguna clapa de neu el suficientment gran per fer baixada en trineu. El primer obstacle es la Portella d'Engorgs, un coll tapat per una pala de neu i que em de vorejar per poder-lo passar, el que ens obliga a grimpar una mica. Res important.

Les vistes des del coll son estupendes, però es comencen a veure uns núvols que no fan gens de gràcia. De baixada comença a pedregar suau, i aconseguim arribar a la Cabana dels Esparvers. Allí dinem i ens ajuntem amb unes noies de Cardona, i que ja no deixarem fins l'últim dia.

Decidim tirar abans que la cosa vagi a més, però ja no hi som a temps i ens agafa la tempesta de ple. Remuntem pel pla de Vallcivera. Hi ha moments que la tempesta es torna més forta. Llamps, trons i pedres. Anem trobant zones de bosc i anem parant, esperant que afluixi una mica. Encarem l'últim tram, el coll de Vallcivera. Just passat el coll hi ha el refugi. Fem un últim esforç. Aquí ja no hi ha bosc i estem a camp obert. En el moment de la pujada al coll la tempesta es torna més forta. Els llamps espeteguen damunt nostre. És una d'aquelles situacions en que hi penses a vegades, i que no t'hi vols trobar mai. Quins collons!! No pots fer una altra cosa que tirar i que sigui el que deu vulgui.

Per fi arribem al refugi. Quatre hores de caminar sota la tempesta. Estem xops. El refugi no està guardat i pertany al principat d'Andorra.
Al arribar ens trobem un grup de 5 noies. Una situació ben surrealista i que em costa d'explicar. Només diré que no els hi va fer gens de gràcia que arribéssim 10 persones, i que el menjar, llenya, mantes i roba, els hi van portar en helicòpter. Encara flipem ara, quan el vam veure aterrar davant del refugi.

Fem foc per escalfar-nos, i eixugar una mica la roba. No hi ha matalassos ni mantes, així que la nit serà molt dura.


Dia 4 - Refugi de l'Illa – Refugi dels Estanys de la Pera

La mala nit que hem passat ens ha fet aixecar-nos molt d'hora. Només sortir el sol ja ens hem posat a caminar. Avui l'etapa es més suau. Quan portem una bona estona de camí, veiem com l'helicòpter torna al refugi on hem dormit. Estar clar que a Andorra els hi sobren el calers.

Per fer l'etapa més curta tallem per la Tossa Plana que ens porta al port de Perafita, i d'aquí al refugi dels estanys de la Pera, guardat per dues noies. Es nota el toc femení. Dinem, i aprofitem la tarda per fer geocaching i un ninot de neu en una clapa just al costat del refugi. Sopem i cap a dormir. Osti! que dormirem plans avui.

Dia 5 - Refugi dels Estanys de la Pera - Refugi de cap de rec

Avui tot i ser curt, ens ho prenem amb parsimònia, i ens allarguem una mica. L'etapa no te massa cosa. Passem per l'estació d'Aransa, on estan desforestant. Els boscos són preciosos. Com es que a ningú no se li a acudit fer un mapa aquí?

La pujada final a cap de rec tanca la ruta. Ens canviem, ens fem la foto i a dinar a Lles.


En resum, bona companyia i molta conya. Llàstima de la tempesta però tot i així una ruta per recordar.

dilluns, 24 de juny de 2013

Sant Joan barranquero

Per despejar-nos de la revetlla i fer baixar la coca de Sant Joan, que millor que posar la cansalada en remull, així que el Ciscu, la Teresa i jo hem anat a fer el Glorieta. Tampoc era qüestió de llevar-se molt aviat de manera que cap a dos quarts de dues em començat el descens. Com és habitual hem deixat el cotxe a Mont-ral, i en dues hores i mitja, un cabal més que perfecte, quatre ràpels, diverses desgrimpades, i uns quants salts, ens hem plantat al niu de l'Àliga. Amb aquest descens queda inaugurada la temporada d'estiu de barrancs.

diumenge, 9 de juny de 2013

L'escletxa perfecte

Avui dia 8 de juny, anirem a fer la via ferrata de la Cala del Molí a Sant Feliu de Guíxols. Aprofitant que la via es va obrir el cap de setmana passat, després de 9 anys d'estar tancada, un grup d'aventurers ens endinsem en terres gironines a la recerca de noves emocions.

És una via ferrata per iniciar-se. El seu interès no es per la dificultat, sinó per l'entorn on es troba situada. Una cala pedregosa plena d'encant, amb el mar a sota els peus.

Les previsions no son gens clares, i de fet ens ha plogut durant tot el viatge. A l'arribar a Sant Feliu encara xiuxiueja. Ens mirem el radar del meteocat. Li donem una ullada al cel. Que carai, cap dins... serà molt que acabem xops.

L'aproximació comença al mirador de les triadores, al cap de munt de tot del carrer Sicília. En dos minuts ja es veuen les equipacions del primer tram, el més senzill. El sol sembla que també vol apuntar-se a la festa, i surt només començar la via. El soroll de les ones espetegant contra les parets, la brillantor del mar, i el sol que dona un to càlid a les roques, fa que l'entorn sigui completament idíl·lic. Darrera nostre s'afegeixen 4 o 5 grups més, i n'hi ha algun que porta canalla i tot.

Després de passar tres ponts, de donar un parell de tombs pels penya-segats, i de fotografiar-ho tot, ens situem al començament del segon tram. Aquí es pot deixar la via i tornar al començament, però no és el nostre cas.

Aquest segon tram ens rep amb un petit desplomat que dona una mica d'emoció a la via. Les gavines ens vigilen molt de prop, i s'ha d'anar en compte de no agafar els regalets que deixen anar. Un pont i quatre tombs més, i ja ens trobem al final de la via. En aquest moment comença a plovisquejar una mica, i sembla que anirà a més. Foto de grup i cap al cotxe sense entretindre's.

La festa s'acaba a Sant Feliu, tot fent un beure, comentant la jugada, mentre a fora cau un xàfec espatarrant. Hem sabut trobar l'escletxa que ens feia falta.