Campionats de Catalunya d'Orientació

19 Novembre 2011

Fang, dies de pluja, bons terrenys, bons traçats i bona companyia en els

Campionats de Catalunya d'Orientació

Els campionats de Catalunya d'orientació aquest any van estar organitzats pel Club dels Aligots, els quals ho tenien tot controlat fins a l'últim detall, la veritat és que la organització va ser excel·lent i l'ambient com sempre molt acollidor i agradable.

Pel que fa a la meva categoria D21A, el nivell tècnic va ser una mica més complicat que de costum i els traçats bastant ben pensats, cosa que em va agradar força i malgrat tot el que havia plogut i el fang que hi arribava a haver, vam poder gaudir d'unes bones curses en uns bons terrenys, es veu que feia molts anys que el riu no baixava tant plè com el vam veure als campionats.

El primer dia en la cursa de mitja distància m'ho vaig prendre amb calma, sense intentar correr més del que em permet la tècnica, i el resultat va ser força bò, subcampiona de Catalunya en mitja distàndia a D21A, si és pot dir així, el segon dia en la cursa de llarga distància, vaig tenir un error greu que em va fer baixar algunes posicions.

Pel que fa a la resta del Club, també hi va haver molts bons resultats i la gent va quedar molt contenta, també va ser un cap de setmana molt bonic, vam assistir als campionats 12 persones i ens vam allotjar en bungalows per fer una mica d'ambient, a part vam aprofitar per sortir una estona a sopar i prendre alguna cosa, vam compartir bons moments i ens vam divertir molt.

Cap de setmana del que ens vam endur bones sensacions, tant dels traçats com de les curses, com dels mapes, com de l'ambient de grup, un cap de setmana en bona posició!

Fins la propera!

La mola de Colldejou

Aquest dilluns, el Josep Lluís i jo ens vam aventurar a fer una petita ruta per passar el matí. El pla consistia en pujar la mola de Colldejou, fins a la cova. Travessar-la. Baixar el ràpel de l’altra banda de la cova, i retornar fins al poble.

Una hora i mitja vam trigar fins a la cova. Allí un bon esmorzar per agafar forces. El dia estava nuvolot, però va aguantar be. Una parella que baixava des de dalt no trobava el camí de tornada. Els va costar quasi vint minuts trobar-lo. Amb la panxa plena, ens posem els frontals i cap dins. La cova no te cap misteri i es passa be, a excepció de dos passos que t’has de fer una mica petit. Aviat veiem llum. La sortida ja es a prop.

Ens fem quatre fotos i muntem el ràpel. Uns divuit metres hi deu haver. Baixem sense problemes, recollim l’equip i recuperem el camí que ens porta de nou cap a Colldejou. Tot plegat unes quatre hores. Per celebrar-ho, fem un cervesa al bar del poble i donem per acabada l’aventura. Un altra per explicar.

De Madrid al cielo

Aquest cap de setmana, l’últim d’octubre, es va disputar la última prova de lliga espanyola d’enguany. L’escenari va ser a Madrid, a la casa de campo. Teníem curiositat per veure com seria una cursa en un parc tant gran.

Dissabte es va diputar la llarga distància. Un terreny molt ràpid i una cursa molt física van marcar la prova. La mitja distancia de diumenge no va canviar gaire, tot i que em va agradar una mica més. Ràpida i física, però amb més canvis de direcció i una mica més tècnica.

A mi i a la Teresa no ens va anar gaire be el cap de setmana. Encara hem de millorar bastant. Un altra cap de setmana d’orientació on s’ha de destacar els xampinyons gegants a la planxa i la truita en patata que ens vam fotre al “meson del champiñon” i al “mesón de la tortilla” respectivament. No ho oblidarem.

Rogaining del vi, returns

Aquest dissabte vam participar al rogaining del vi. El tema dels rogainings no es una cosa que ens apassioni, però com que l’any passat ja hi vam participar en aquest, i a més cau per aquí a prop, doncs ens va fer gràcia repetir.

Aquest cop el centre de competició es trobava a Pontons, a una hora en cotxe. Quan arribem recollim el dorsal, la bossa d’obsequis, i ens preparem. Trobem molts coneguts del club. El Marcel, la Loli i la Judit, el Sergi i tota la colla... A les 11:30 el briefing i a les 11:45, ens donen el mapa i comencem a traçar el planning de fites que farem. Hem de mirar de trobar les màximes possibles i les de més puntuació, durant un total de 6 hores.

A les 12 donen la sortida. Durant les primeres fites anem força be. Portem un ritme bo, fins i tot per sobre de les expectatives. Les fites les trobem amb rapidesa i sense perdre gaire temps. Però la cosa canvia a les tres hores de cursa. El cansament comença a aparèixer, i sobretot les cames comencen a fer figa. A partir d’aquí fem els trams caminant. Tot i amb això complim el planning que havíem fet al inici, i a sobre encara en fem alguna mes de no prevista.

Amb 5h 50 minuts arribem a meta. Tothom ja va arribant. Sempre hi ha els que apuren fins al final. 117 punts amb un total de 22 fites. Deu n’hi dor. Ens alimentem i recuperem forces. Després de canviar-nos anem al sopar que ens ha preparat la organització. Mentre sopem surten els resultats. Hem quedat en 7è lloc de 29. Hem millorat la desena posició de l’any passat. Crec que la clau ha sigut amb l’estratègia. Llàstima que el físic no acompanyi.
Molt cansats tornem cap a casa. Ha estat un bon entrenament físic. Veurem si repetim l’any que be.

Els dos dies d'Osona

El 1 i 2 d’octubre vam tornar a tenir cap de setmana orientador. Aquest cop el club va muntar el quarter general a Roda de Ter. Disset persones vam ocupar quasi per complet una casa rural del poble.

Dissabte es disputava la tant esperada prova de relleus a Sant Martí Sescorts. El to festiu d’aquest prova fa que molts clubs anessin disfressats. La sortida com sempre tot un espectacle. Al club es van fer diferents equips. El més destacats els junior del club que van ocupar les tres primeres places de la categoria infantil. El podi va ser completament del Montsant.

Jo formava trio amb l’Edu i el Sebas. Vaig córrer la segona posta i crec que es de lo pitjor que he corregut aquest any. El cap no estava on havia d’estar i això es va notar i molt. Les 4 primeres balises, fites fàcils, vaig trigar uns tres quarts d’hora. De fet no vaig entrar en el mapa en cap moment, i no va ser fins a l’última part de la cursa, després de passar per la fita vista, que no vaig començar a afinar una mica.

Per la seva part la Teresa feia parella amb la Judit. Els hi faltava una component, i van convèncer a la Sara del Farra-O perquè completes l’equip. Tot i estar fora de competició lo important era disfrutar de la festa.

Per completar el cap de setmana, diumenge es corria una mitja distància a l’esquirol, on es celebrava la fira del llibre. El mapa estava fet per l’Edu i hi havia alguna zona que tenia detalls interessants. Tot i així el traçat era una mica llarg, amb molts bucles i canvis de direcció. Cursa dolenta per mi, com ja ve sent habitual, i la Teresa va fer un error en targeta que encara no s’explica. Un cap de setmana una mica desastrós.

D’aquí dos setmanes el club organitza una mitja a la Mussara. Esperem que tot surti be.

Curs d'orientació

El divendres 23 de setembre, la Teresa i jo vam assistir al curs d’orientació de competició que feia el Benet a Badalona. Anàvem amb expectatives per veure que ens explicaven de nou, i la veritat es que no ens va defraudar. Hi havia alguna cosa que ja teníem present però vam aprendre conceptes i tècniques que de ben segur que ens serviran.
El curs es va completar l’endemà amb una part pràctica amb dos recorreguts en dos mapes, fets expressament per l’ocasió. Les localitats de la Virreina i de Sant Fost de Campsentelles van ser l’escenari per posar en pràctica la teoria.
Felicitar al Benet per la iniciativa i per la feina. Tot el que sigui continuar aprenent sempre s’agraeix.

Lliga espanyola a Petrer

El cap de setmana del 17 i 18 de setembre, tocava lliga espanyola a Petrer, prop d’Alacant. Divendres la Teresa i jo ja vam baixar cap allà baix. Vam arribar a l’hora justa per sopar una mica, i després al “suelo duro” a descansar. Teníem un gran cap de setmana per endavant.

Dissabte es disputava la prova de mitja distància al Xorret de Catí. Un repte important ja que és la modalitat més tècnica. Vaig començar la cursa molt desconcentrat. A la fita 4 vaig llençar la cursa en cometre un error greu (vaig sortir a per la 6 en comptes de la 5). Vaig perdre 10 minuts. Tot i això la resta de fites vaig anar força be. Tot i l’error vaig tenir bones sensacions.

La Teresa va fer una cursa magnífica i va quedar en cinquè lloc. La primera catalana en la sana rivalitat particular que te amb les noies de 21A i Èlit.

Per la tarda vam anar a veure la cursa esprint que es feia pels carrers de Petrer, tot veient la part vella amb el castell i l’església. A la nit a sopar amb el Sebas, Isa i Família.

Diumenge tocava llarga distància, aquest cop per la zona de l’ermita de Catí. Vaig començar la cursa molt concentrat. A la segona fita ja hi havia la tirada llarga. Deu n’hi dor. Anava de punta a punta de l mapa. Em vaig notar cansat però vaig aguantar be. Vaig anar fent les fites sense perdre gaire temps. A l’últim troç em vaig adonar que faria un bon temps. Finalment 1:38:58.

La Teresa va patir una mica més i va fer algun error. Tot i això va acabar amb un temps de 1:34:33, en la sisena posició. Va anar d’un pel que no queda tercera del global dels dos dies. Llàstima!!

Poc a poc anem pujant el nivell, però encara ens queda molt. A veure les següents curses.